Diferencia entre revisiones de «Societat i educació 2.0. Un context»
(→Educació i el Constructivisme educatiu, l’aprenentatge col•laboratiu/participatiu i el coneixement/significat distribuït) |
(→Educació i el Constructivisme educatiu, l’aprenentatge col•laboratiu/participatiu i el coneixement/significat distribuït) |
||
| Línea 22: | Línea 22: | ||
Incompetències bàsiques en educació audiovisual: la televisió com a exemple d'un debat necessari [http://www.aulamedia.org/dame.htm] | Incompetències bàsiques en educació audiovisual: la televisió com a exemple d'un debat necessari [http://www.aulamedia.org/dame.htm] | ||
| − | + | Coll, C. (et al) El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó Editorial. 1993. | |
Revisión de 10:24 10 jun 2008
Contenido
Digital Natives/Growing up digital
Els adolescents i joves d’avui representen la primera generació que ha crescut amb les tecnologies digitals. Els ordinadors, els videojocs, les càmeres de vídeo digital, els telèfons mòbils, els reproductors MP3 i els SMS formen part de la seva quotidianitat. Per Marc Prensky [3][4] aquesta nova generació de joves i adolescents ja tenen una etiqueta que els identifica, els nadius digitals (Digital Natives)[5]. Aquesta generació són els nadius de l’era digital i les generacions més grans són, com no podia ser d’una altra manera, els immigrants digitals que d’una manera o una altra hem aprés a adaptar-nos –amb més encert o amb més dificultat- al context digital.
Aquesta Net-generation es comunica fent servir el correu electrònic, els SMS o els xats. Les noves generacions han nascut en un context on compartir té molt a veure amb blogs, webcams, càmeres de mòbils o xarxes “peer to peer”; comprar o vendre amb Ebay o Amazon; crear amb webs o avatars i buscar informació amb Google, Yahoo o Wikipedia.
La diversificació de les formes d’ús d’aquestes tecnologies impulsen al mercat a la creació/producció de nous productes, formats, continguts i llenguatges a l’hora que comporta importants transformacions en les relacions que aquests estableixen amb el seu entorn (família, escola, mitjans tradicionals, amics, comunitats juvenils, etc. ). Els joves i adolescents constitueixen un grup d’interès privilegiat en el estudis sobre les representacions, usos i apropiacions de les noves tecnologies, tant des de la perspectiva de l’ús addictiu de les noves pantalles com des de la perspectiva de les representacions, formes de relació i creació de noves identitats .
Educació i el Constructivisme educatiu, l’aprenentatge col•laboratiu/participatiu i el coneixement/significat distribuït
Constructivisme educatiu
El constructivisme educatiu és un marc explicatiu del procés d'ensenyament-aprenentatge que es centra en la construcció de significats i atribució de sentit a allò que s'aprèn. L’objectiu és fer que els alumnes duguin a terme aquest procés de construcció a partir de la seva experiència personal i dels coneixements, sentiments i actituds amb els quals s'apropen als continguts i a les activitats escolars. L'ingredient central d'aquesta concepció psicopedagògica és l'aprenentatge significatiu on el que es pretén és crear un vincle entre el que cal aprendre i el que ja se sap.
..cal que els alumnes aprenguin tant significativament com sigui possible aquells aspectes de la cultura del seu grup social que es consideren indispensables per a esdevenir membres actius, crítics i creatius. (Cuadernos de Pedagogía. Reforma educativa. Reflexió i propostes [Barcelona] 1990, nº 188. p.16)
Lectures
Incompetències bàsiques en educació audiovisual: la televisió com a exemple d'un debat necessari [6] Coll, C. (et al) El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó Editorial. 1993.
Aprenentatge col·lavoratiu
Se entiende por interacción social el proceso por el que las personas se influyen recíprocamente mediante el intercambio mutuo de pensamientos, sentimientos y acciones. La interacción es fundamental para el desarrollo del individuo, para su socialización y para el aprendizaje de los roles sociales. Pero la interacción entre las personas no es un proceso lineal, sino circular y no siempre es optimizante para ambas partes. La educación, desde este punto de vista, pretende optimizar las variables que configuran la interacción: intrapersonales, interersonales y organizacionales.
Letures
GARCIA, R.; TRAVER, J. Y CANDELA, I. (2001): “Aprendizaje Cooperativo: Fundamentos, características y técnicas”. Cuadernos de educación para la acción social. Editoial CCS – ICCE, Madrid.[7]
Slavin, Robert E.; Aprendizaje Cooperativo, Editorial Aique; Cap.III: El aprendizaje cooperativo y otros resultados, además del logro, pág. 49 a 55; Cap.VII: Otros métodos y recursos de aprendizaje cooperativo, pág. 175 180. [8]
