Societat i educació 2.0. Un context

De OciDigital
Revisión de 12:58 25 jun 2008 por Dani (Discusión | contribuciones) (La societat digital)

Saltar a: navegación, buscar

Digital Natives/Growing up digital [5]

Digital Natives [1]Un món diferent


Els adolescents i joves d’avui representen la primera generació que ha crescut amb les tecnologies digitals. Els ordinadors, els videojocs, les càmeres de vídeo digital, els telèfons mòbils, els reproductors MP3 i els SMS formen part de la seva quotidianitat. Per Marc Prensky [6][7] aquesta nova generació de joves i adolescents ja tenen una etiqueta que els identifica, els nadius digitals (Digital Natives)[8]. Aquesta generació són els nadius de l’era digital i les generacions més grans són, com no podia ser d’una altra manera, els immigrants digitals que d’una manera o una altra hem aprés a adaptar-nos –amb més encert o amb més dificultat- al context digital.

Aquesta Net-generation es comunica fent servir el correu electrònic, els SMS o els xats. Les noves generacions han nascut en un context on compartir té molt a veure amb blogs, webcams, càmeres de mòbils o xarxes “peer to peer”; comprar o vendre amb Ebay o Amazon; crear amb webs o avatars i buscar informació amb Google, Yahoo o Wikipedia.

La diversificació de les formes d’ús d’aquestes tecnologies impulsen al mercat a la creació/producció de nous productes, formats, continguts i llenguatges a l’hora que comporta importants transformacions en les relacions que aquests estableixen amb el seu entorn (família, escola, mitjans tradicionals, amics, comunitats juvenils, etc. ). Els joves i adolescents constitueixen un grup d’interès privilegiat en el estudis sobre les representacions, usos i apropiacions de les noves tecnologies, tant des de la perspectiva de l’ús addictiu de les noves pantalles com des de la perspectiva de les representacions, formes de relació i creació de noves identitats .

Educació i el Constructivisme educatiu, l’aprenentatge col•laboratiu/participatiu i el coneixement/significat distribuït

Constructivisme educatiu

Constructivisme [2] educatiu

El constructivisme educatiu és un marc explicatiu del procés d'ensenyament-aprenentatge que es centra en la construcció de significats i atribució de sentit a allò que s'aprèn. L’objectiu és fer que els alumnes duguin a terme aquest procés de construcció a partir de la seva experiència personal i dels coneixements, sentiments i actituds amb els quals s'apropen als continguts i a les activitats escolars. L'ingredient central d'aquesta concepció psicopedagògica és l'aprenentatge significatiu on el que es pretén és crear un vincle entre el que cal aprendre i el que ja se sap.

..cal que els alumnes aprenguin tant significativament com sigui possible aquells aspectes de la cultura del seu grup social que es consideren indispensables per a esdevenir membres actius, crítics i creatius. (Cuadernos de Pedagogía. Reforma educativa. Reflexió i propostes [Barcelona] 1990, nº 188. p.16)

Lectures

  • Incompetències bàsiques en educació audiovisual: la televisió com a exemple d'un debat necessari [9]
  • Coll, C. (et al) El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó Editorial. 1993.

Aprenentatge col·laboratiu i significat distribuït

Letures

GARCIA, R.; TRAVER, J. Y CANDELA, I. (2001): “Aprendizaje Cooperativo: Fundamentos, características y técnicas”. Cuadernos de educación para la acción social. Editoial CCS – ICCE, Madrid.[10]

Slavin, Robert E.; Aprendizaje Cooperativo, Editorial Aique; Cap.III: El aprendizaje cooperativo y otros resultados, además del logro, pág. 49 a 55; Cap.VII: Otros métodos y recursos de aprendizaje cooperativo, pág. 175 180. [11]

La societat digital

SOCIETAT XARXA Castells, M. (2001): Internet y la Sociedad Red

Lección inaugural del programa de doctorado sobre la sociedad de la información y el conocimiento (UOC)[12]

"Internet es la sociedad, expresa los procesos sociales, los intereses sociales, los valores sociales, las instituciones sociales. ¿Cuál es, pues, la especificidad de Internet, si es la sociedad? La especificidad es que es constituye la base material y tecnológica de la sociedad red, es la infraestructura tecnológica y el medio organizativo que permite el desarrollo de una serie de nuevas formas de relación social que no tienen su origen Internet, que son fruto de una serie de cambios históricos pero que no podrían desarrollarse sin Internet. Esa sociedad red es la sociedad que yo analizo como una sociedad cuya estructura social está construida en torno a redes de información a partir de la tecnología de información microelectrónica estructurada en Internet. Pero Internet en ese sentido no es simplemente una tecnología; es el medio de comunicación que constituye la forma organizativa de nuestras sociedades, es el equivalente a lo que fue la factoría en la era industrial o la gran corporación en la era industrial. Internet es el corazón de un nuevo paradigma sociotécnico que constituye en realidad la base material de nuestras vidas y de nuestras formas de relación, de trabajo y de comunicación. Lo que hace Internet es procesar la virtualidad y transformarla en nuestra realidad, constituyendo la sociedad red, que es la sociedad en que vivimos."

Social [3]Media
Social [4]Network


COMUNITAT

Rheingold, H. Multitudes inteligentes. La próxima revolución social (Smart Mobs). Barcelona: Gedisa, 2004.


"Qué aportan las comunidades virtuales? Por qué compartir la vida con los demás? Capital de red social, capital de conocimiento y comunión (participar en lo común). El individuo deposita parte de sus conocimientos y estados de ánimo en la red, y a cambio obtiene mayores cantidades de conocimiento y oportunidades de sociabilidad. [58.2.3]

Principios que rigen en las comunidades y las sustentan [63.end]:

  • se definen claramente los límites del grupo
  • las normas que rigen el uso de los bienes colectivos responden bien a las necesidades y condiciones del lugar
  • La mayoría de los individuos sujetos a estas normas pueden participar en la modificación de las mismas
  • Las autoridades externas respetan el derecho de los miembros de la comunidad a definir sus propias normas.
  • Los propios miembros de la comunidad ejercen el control sobre la conducta
  • Se plantea un sistema de sanciones graduado
  • Los miembros de la comunidad tienen acceso a mecanismos poco costosos de resolución de conflictos
  • …/…

Comunidad: redes de vínculos interpersonales que aportan sociabilidad, apoyo, información, sensación de pertenencia e identidad social. Internet es el medio que permite que los individuos se conviertan en portales hacia redes sociales mucho más amplias. [84]