Societat i educació 2.0. Un context
Contenido
Digital Natives/Growing up digital
Els adolescents i joves d’avui representen la primera generació que ha crescut amb les tecnologies digitals. Els ordinadors, els videojocs, les càmeres de vídeo digital, els telèfons mòbils, els reproductors MP3 i els SMS formen part de la seva quotidianitat. Per Marc Prensky [3][4] aquesta nova generació de joves i adolescents ja tenen una etiqueta que els identifica, els nadius digitals (Digital Natives)[5]. Aquesta generació són els nadius de l’era digital i les generacions més grans són, com no podia ser d’una altra manera, els immigrants digitals que d’una manera o una altra hem aprés a adaptar-nos –amb més encert o amb més dificultat- al context digital.
Aquesta Net-generation es comunica fent servir el correu electrònic, els SMS o els xats. Les noves generacions han nascut en un context on compartir té molt a veure amb blogs, webcams, càmeres de mòbils o xarxes “peer to peer”; comprar o vendre amb Ebay o Amazon; crear amb webs o avatars i buscar informació amb Google, Yahoo o Wikipedia.
La diversificació de les formes d’ús d’aquestes tecnologies impulsen al mercat a la creació/producció de nous productes, formats, continguts i llenguatges a l’hora que comporta importants transformacions en les relacions que aquests estableixen amb el seu entorn (família, escola, mitjans tradicionals, amics, comunitats juvenils, etc. ). Els joves i adolescents constitueixen un grup d’interès privilegiat en el estudis sobre les representacions, usos i apropiacions de les noves tecnologies, tant des de la perspectiva de l’ús addictiu de les noves pantalles com des de la perspectiva de les representacions, formes de relació i creació de noves identitats .
Educació i el Constructivisme educatiu, l’aprenentatge col•laboratiu/participatiu i el coneixement/significat distribuït
El constructivisme educatiu és un marc explicatiu del procés d'ensenyament-aprenentatge que es centra en la construcció de significats i atribució de sentit a allò que s'aprèn. L’objectiu és fer que els alumnes duguin a terme aquest procés de construcció a partir de la seva experiència personal i dels coneixements, sentiments i actituds amb els quals s'apropen als continguts i a les activitats escolars. L'ingredient central d'aquesta concepció psicopedagògica és l'aprenentatge significatiu on el que es pretén és crear un vincle entre el que cal aprendre i el que ja se sap.
...cal que els alumnes aprenguin tant significativament com sigui possible aquells aspectes de la cultura del seu grup social que es consideren indispensables per a esdevenir membres actius, crítics i creatius. (p.16)
No es tracta d'un aprenentatge definitiu sinó funcional i perfeccionable que té com a objectiu la socialització/enculturació i la individualització (interpretació personal del medi ambient).
Constructivisme educatiu
Aprenentatge col·lavoratiu
Se entiende por interacción social el proceso por el que las personas se influyen recíprocamente mediante el intercambio mutuo de pensamientos, sentimientos y acciones. La interacción es fundamental para el desarrollo del individuo, para su socialización y para el aprendizaje de los roles sociales. Pero la interacción entre las personas no es un proceso lineal, sino circular y no siempre es optimizante para ambas partes. La educación, desde este punto de vista, pretende optimizar las variables que configuran la interacción: intrapersonales, interersonales y organizacionales.
GARCIA, R.; TRAVER, J. Y CANDELA, I. (2001): “Aprendizaje Cooperativo: Fundamentos, características y técnicas”. Cuadernos de educación para la acción social. Editoial CCS – ICCE, Madrid.[6]
Slavin, Robert E.; Aprendizaje Cooperativo, Editorial Aique; Cap.III: El aprendizaje cooperativo y otros resultados, además del logro, pág. 49 a 55; Cap.VII: Otros métodos y recursos de aprendizaje cooperativo, pág. 175 180. [7]
