Usuario:Raquel Trillo
(És el mateix treball que el del Gerard Saura ja que compartiem ordinador i vam començar a fer-ho junts)
Una introducció
Second Life és un entorn virtual que va aparèixer l’any 2003 però el seu èxit s’ha assolit a partir de l’any 2006. És un espai d’interacció social en un entorn virtual en 3D. Cada usuari hi accedeix de forma individual amb un personatge (avatar) també amb 3D que és possible configurar de forma personalitzada convertint-se en una altra persona i gaudir, com el nom del programa indica, d’una segona vida.
Second Life es converteix en un espai de socialització on és possible interactuar, jugar, comunicar-se, fer negocis i, fins i tot, tenir sexe virtual. Second Life ha estat definit com un joc online ja que no es tracta de fer conquestes, obtenir rècords, passar nivells o de crear estratègies degut a que a Second Life (SL) no hi ha guanyadors ni perdedors, sinó que es pot interactuar amb altres residents o avatars en diferents activitats com per exemple jocs, batalles amb armes, partits de futbol, etc.
La programació de SL és oberta i lliure. SL permet als usuaris poder fer canvis absoluts a l’aspecte del món virtual, des del color dels ulls del personatge fins al seu aspecte físic, els seus moviments, sons i a més a més, permet construir qualsevol cosa en 3D: des d’una galleda a una discoteca, un jardí o un camp de batalla o des d’una pistola a una flor o unes sabatilles Nike. A més de poder editar tots aquests aspectes, la propietat intel•lectual dels personatges pertany a l’usuari que el va crear, fet que fa que legalment pugui obtenir beneficis econòmics ja sigui des de la moneda del món Linden Dòlar ($L) o tramitar els seus guanys a un compte de PayPal per a obtenir euros o dòlars. Les dues formes de comunicació més importants són el local chat i instant messaging. Els avatars, però, també poden enviar i rebre e-mails. Els avatars poden caminar, conduir vehicles i també poden volar. SL té la seva economia i la seva moneda ($L), els residents poden crear e intercanviar bens i serveis i obtenir beneficis econòmics. Es poden posseir terrenys.
Una de les característiques més importants de SL és que els habitants, no els personatges creats, creen la major part dels escenaris. Tothom pot escollir de la llibreria diferents tipus de moviments o objectes, però fora de SL també és possible crear amb l’ajut de diferent tipus de software qualsevol tipus de objecte, so, animacions de moviment, modelatge amb 3D etc. Per després introduir-ho a SL on pot ser venut a d’altres usuaris. Així, a SL, s’ha assistit a l’aparició de dissenyadors de moda. SL també té una agitada vida cultural, per tant, és habitual trobar exposicions i assistir a concerts.
E-learning a Second Life
Second Life ens permet plantejar noves formes d’ensenyar i aprendre. A SL tot s’ha de crear, aquesta implicació ens porta més enllà de la simulació. A SL només existeix el que els seus habitants creen i només passa tot allò que els seus habitants fan. El fet d’existir a SL ja representa un aprenentatge per si sol sobre aquest nou món i sobre la vida en comunitat, dels entorns i les relacions socials i humanes (sense entrar-hi en l’aprenentatge tecnològic en concret). L’aprenentatge més important que pot tenir un usuari és simplement el fet d’estar a SL i participar en el seu desenvolupament, però a part d’existir, aquest món està ple de racons per aprendre, museus, biblioteques, hemeroteques, laboratoris, un planetarium, conferencies, jocs, tallers, es desenvolupen cursos i classes de diferents temes, etc. Per exemple, aquesta és una imatge de la conferència virtual: "Educational Issues in Second Life" que va tenir lloc a SL el 30 de març del 2008 per a compartir experiències en relació a les possibilitats educatives dels entorns virtuals en tres dimensions.
Algunes universitats han establert campus virtuals a SL o hi ha desenvolupat altres tipus d’iniciatives; com per exemple: el Ohio University Virtual Lab que desenvolupa tasques de recerca a SL, o University of Cincinnati Second Life Community. I diversos educadors de tot el món han unit esforços diversos per crear espais educacionals, bé de forma individual o col•lectiva. Un bon exemple en són les Illes de jokaydia, un espai virtual creat en col•laboració entre diversos educadors per a experimentar les possibilitats dels mons virtuals en la educació i les arts.
Un dels millors exemples és el projecte “Stepping into History,” desenvolupat per Alliance Library System en cooperació amb Learning Times, va ser creat per experimentar les possibilitats de l’ensenyament virtual de la història, de forma interactiva a través de chats , i amb la recreació de personatges i esdeveniments històrics.
També hi han hagut esforços en el camp de l’aprenentatge de idiomes: The British Council ha desenvolupat diversos espais per a l’ensenyament de la llengua anglesa. L’any 2006 un professor alemany d’anglès va crear The English Village a SL, un espai pensat per proveir de recursos i suport a estudiants i docents d’anglès. També s’hi ha creat una veritable escola d’anglès: The Avatar Languages School.
Un altre exemple de les utilitats educacionals de SL és la recentment creada Education Gris, específicament amb aquesta finalitat; o la Global Kids Digital Media Project.
Les possibilitats educacionals dels entorns multimèdia i dels mons virtuals en tres dimensions estan encara per explorar, però presenten un potencial molt important, que no pot desestimar-se, SL és un entorn pioner en aquest camp.
https://lists.secondlife.com/cgi-bin/mailman/listinfo/educators
Les Primeres Crítiques
SL és, fins a cert punt, una evolució dels “SIMS”, la reproducció virtual de la vida quotidiana on les activitats essencials són l’economia i el sexe. A SL, d’altra banda, s’afegeix l’interactuació amb altres usuaris gràcies a Internet i a la disposició generalitzada pels mateixos usuaris a estendre el món. És a dir, a augmentar el número de participants.
Donada la curiositat que genera, cal preguntar-se si aquest és ja el joc en si. Cal pensar que, degut a la seva complexitat, hi ha motius per pensar així, però els usuaris, limitats per les normes laxes dels seus creadors, s’encarregaran de retornar-nos a la casella zero de la realitat.
SL no deixa de ser un fòrum on els usuaris es mouen amb una identitat falsa. D’altra banda, el creixement del joc ha fet que molts vegin la possibilitat de fer negoci (venda d’avatars, béns immobiliaris, etc) amb l’únic objectiu de canviar lindens per dòlars.
SL té problemes tècnics. Per formar part del joc es requereix estar molt familiaritzat amb les noves tecnologies i una vegada dins no és fàcil ni crear-se un cos ni una identitat cridanera.
El número d’usuaris inscrits és molt alt i s’incrementa diàriament. Pel que fa als usuaris connectats, el número casi no incrementa. Això només indica que la promoció funciona molt bé per fer que la gent ho provi, es registri, es baixi el programa, etc però a l’hora de la veritat, de tots els milions d’usuaris registrats, un baix percentatge passa de la primera vegada i es converteix en un usuari regular i actiu.
http://es.wikipedia.org/wiki/Second_Life
